Wordle Furlan · Archive

Dutis lis peraulis

1,893 peraulis ogni dì e in aument

#303
event
event
nounFât o sucediment che al capite in un ciert moment.
#302
capuç
capuç
nounCjapiel o cuvierture dal cjâf, come un capuç di felpe o di mantiel.
#301
azelâ
azelâ
verbAlce o alce alc a la svelte, a la pressa.
#300
fogôs
fogôs
nounFogarâs: fuocs piçui o brasis che ardint (p.e. in cjase o fûr).
#299
bampe
bampe
nounGjamba, la part dal cuarp che si dopre par caminâ (dal zenoli in jù).
#298
clipî
clipî
verbTirà sù o alçâ alc, come un copercli o une tape.
#297
razîr
razîr
verbTirâ vie i pêi o la barbe cun la lamete (rasoi).
#296
slovâ
slovâ
verbMeti o lâ a plui lent; ralentâ.
#295
lusìi
lusìi
verbBrilâ o fâ lûs, come un ogjet che al risplint.
#294
parêt
parêt
nounMûr o parete di une cjase o di une stanzie.
#293
murìs
murìs
nounMûrs: i mûrs (pl.) a son i mûrs o parets che a sierin o dividin un spazi.
#292
naîve
naîve
adjectiveIngenu e masse fiduçôs, che al crê facilmentri a dut.
#291
sfere
sfere
nounFigure o ogjet di forme rotonde, come une bale.
#290
disse
disse
verbForma dal verb dî: «disse» al vûl dî «al/ê à dit» (passât sempliç).
#289
vegnî
vegnî
verbVignî, rivâ o lâ viers un lûc o une persone (come «venire»).
#288
grame
grame
nounTristesse o displâsê, un sintiment di dolôr o malinconie.
#287
cubiâ
cubiâ
verbMeti o tignî alc o cualchidun al ripâr, cuviert o sot un têt.
#286
josef
josef
#285
strît
strît
nounVie o passadîs stret e di solit tra cjasis.
#284
adalt
adalt
adverbIn alt, su; in posizion elevade o a un nivel plui alt.
#283
futiç
futiç
#282
ofrìs
ofrìs
verbOffrîs: offrire, dare o presentare alc a cualchidun.
#281
nocîf
nocîf
nounFrut dal noci (noce), che si mangje e si dopre in cusine.
#280
cirît
cirît
verbCercât o domandât cualchidun o alc, provant a cjatâlu.
#279
bleon
bleon
#278
tricâ
tricâ
verbFâ alc di maniere maldestre o pastrocjâ, tocjant e movint cussì par fâ.
#277
diret
diret
adjectiveDret, just, in linie direte o sens rets.
#276
svilî
svilî
verbSvilî: svegliâsi o fâ svegliâ cualchidun dal sogn.
#275
narie
narie
nounCanâl o rigul par fâ scori l’aghe (p. es. te campagne o intun implant).
#274
estât
estât
nounLa stagjon dal cjalt, tra la primavere e l’autun.