Wordle occitan · Archive

Totes los mots

1,896 mots quotidians e de mai en mai

#1326
eliça
eliça
nomAparelh en forma d’ala que vira per far avançar un avion o un batèu.
#1325
canha
canha
nomFemna de mala vida o de caractèr mespresable; injúria.
#1324
gibar
gibar
#1323
veren
veren
nomLo verin, una substància toxica que qualques animals inoculan en picant o mordent.
#1322
bajal
bajal
#1321
ulhòt
ulhòt
nomPetit uèlh; uèlhon, uèlhòt.
#1320
anèla
anèla
nomAnèl pichon, sovent de metal, que se pòrta al det o servís d’element en forma de cèrcle.
#1319
adòlf
adòlf
#1318
burin
burin
nomCisel o buril: aisina d’acièr per gravar o talhar lo metal, la pèira o lo bòsc.
#1317
plaid
plaid
nomCobèrta de lana o de teissut espés per se tenir caud.
#1316
tetar
tetar
vèrbMamar; suçar lo tet (especialament un nen o un animalon).
#1315
ausil
ausil
advèrbiTamben, de mai; indica una adicion.
#1314
astre
astre
nomCòs celèste visible al cèl, coma una estela o un planeta.
#1313
aisar
aisar
adjectiuFacil, sens dificultat; aisit de far o de comprene.
#1312
amman
amman
advèrbiVietz (adverbi) que significa «ara; a l’ora actuala».
#1311
crèmi
crèmi
adjectiuQue conten fòrça crèma; de textura cremosa.
#1310
adusi
adusi
#1309
pòrge
pòrge
nomBord o ribatge d’un riu o d’un estanh; la riba.
#1308
crida
crida
nomCrit o apèl fòrt, sovent per cridar qualqu’un o exprimir una emocion.
#1307
pièit
pièit
nomPè o patte d’un animal o d’una persona.
#1306
podet
podet
nomPichon puèg o monticul.
#1305
agapa
agapa
nomRepas o banquet, sovent festiu, pres en comun.
#1304
vagar
vagar
Errar a l'aventura, anar d'un luòc a un autre sens s'arrestar enlòc.
#1303
ròdor
ròdor
nomCercle o contorn d’una causa; lo torn o la ronda que fa quicòm.
#1302
aures
aures
nomPlural d'«aura»: brisas o vents leugièrs.
#1301
cocut
cocut
nomÒme enganat per sa femna, que pòrta de còrnas (marit trompat).
#1300
somal
somal
nomPersona que dormís fòrça o que dormís tard; dormilhon.
#1299
larme
larme
nomGota de liquid que sortís dels uèlhs quand ploram o quand l’uèlh es irritat.
#1298
lèria
lèria
#1297
cèrta
cèrta
nomCertitud, seguretat; çò que se sap vertadièr.