[durˈnɑ]
OriginFrom Proto-Turkic *turńa. Cognate with Turkish turna, Chuvash тӑрна (tărna), etc.
Formsdurnanı(accusative, definite) · durnalar(plural) · durna(nominative, singular) · durnalar(nominative, plural) · durnanı(accusative, definite, singular) · durnaları(accusative, definite, plural) · durnaya(dative, singular) · durnalara(dative, plural) · durnada(locative, singular) · durnalarda(locative, plural) · durnadan(ablative, singular) · durnalardan(ablative, plural) · durnanın(definite, genitive, singular) · durnaların(definite, genitive, plural) · durnam(first-person, nominative, possessed-single, possessive, singular) · durnalarım(first-person, nominative, possessed-many, possessive, singular) · durnan(nominative, possessed-single, possessive, second-person, singular) · durnaların(nominative, possessed-many, possessive, second-person, singular) · durnası(nominative, possessed-single, possessive, singular, third-person) · durnaları(nominative, possessed-many, possessive, singular, third-person)