Wordle català · Arxiu
Totes les paraules
1,859 paraules diàries i comptant
homes
nomPlural de «home»: persones adultes de sexe masculí; també pot referir-se al conjunt d’humans.
baixa
nomAcció de baixar o descens; també, el punt més baix d’una cosa.
escat
nomExcrement; femta.
meues
adjectiuForma femenina plural de «meu»: que pertanyen a mi.
usura
nomInterès excessiu o abusiu cobrat per un préstec de diners.
dites
verbForma del verb «dir»: «dites» vol dir «que heu dit» (2a persona plural del perfet).
ètnic
adjectiuRelatiu o pertanyent a una ètnia o grup humà amb cultura i origen comuns.
pegat
Participi masculí singular del verb pegar.
humit
adjectiuQue té humitat; lleugerament mullat o amb vapor d’aigua.
íntim
adjectiuMolt personal i privat, propi de la vida interior o de relacions molt properes.
rebre
verbAcceptar o obtenir allò que algú et dona o t’envia.
conte
nomRelat breu o història, sovint de ficció, explicada o escrita.
dacsa
nomBlat de moro; la planta o el seu gra comestible.
llepa
verbthird-person singular present indicative
bruts
adjectiuPlural de «brut»: que està brut, tacat o no net.
jeure
verbEstar estirat o ajagut, especialment en posició horitzontal.
finit
adjectiuQue ha acabat o està complet; també pot voler dir molt prim o delicat.
sever
adjectiuQue és molt estricte o rigorós, especialment en el judici o el tracte.
soleu
verbForma del verb «soler»: indica que algú acostuma a fer una cosa (p. ex., «vosaltres soleu...»).
llavi
nomCadascuna de les dues parts carnoses que envolten l’obertura de la boca.
deveu
verbsecond-person plural present indicative
títol
nomNom d’una obra, text o secció que n’indica el tema o contingut.
renoi
Interjecció col·loquial per expressar sorpresa, admiració o enuig, com «caram!» o «renoi!»
feres
verbForma del verb «fer»: «tu feies» o «tu vas fer» (passat).
replà
nomEspai pla en una escala o un carrer amb pendent, on es pot descansar o canviar de direcció.
obscè
adjectiuQue ofèn el pudor o la moral, especialment per contingut sexual explícit.
màxim
adjectiuQue és el més alt o gran possible; el límit superior d’una quantitat o intensitat.
armer
nomPersona que fabrica, ven o repara armes.
innat
adjectiuQue és propi d’algú des del naixement; natural, no adquirit.
moure
verbDesplaçar o fer desplaçar una cosa o una persona d’un lloc a un altre; fer-la moure.