[ˈɛlvɛm]
Eredetelv + -em (“my”, possessive suffix)
- first-person singular single-possession possessive of elv
Alakokelvem(nominative, singular) · -(nominative, plural) · elvemet(accusative, singular) · -(accusative, plural) · elvemnek(dative, singular) · -(dative, plural) · elvemmel(instrumental, singular) · -(instrumental, plural) · elvemért(causal-final, singular) · -(causal-final, plural) · elvemmé(singular, translative) · -(plural, translative) · elvemig(singular, terminative) · -(plural, terminative) · elvemként(essive-formal, singular) · -(essive-formal, plural) · elvemül(essive-modal, singular) · -(essive-modal, plural) · elvemben(inessive, singular) · -(inessive, plural)
Forrás: Wikiszótár