Wordle occitan · Archive

Totes los mots

1,768 mots quotidians e de mai en mai

#1648
arbús
arbús
nomArbust, planta lenhosa pichona, sovent ramificada dempuèi la basa.
#1647
bufet
bufet
nomBufet: còp de vent brèu e fòrt.
#1646
elena
elena
#1645
galet
galet
nomPichona pèira arredondida, sovent polida per l’aiga (galet de riu).
#1644
nèbli
nèbli
nomBrouillard, nèbla que redusís la visibilitat.
#1643
cerat
cerat
nomCera, substància producha per las abelhas e utilizada per far de candèlas o per encerar.
#1642
guida
guida
nomPersona que guida o acompanha per mostrar lo camin o explicar un luòc.
#1641
vidòt
vidòt
nomPichon veire, sovent per beure un còp (vin, licor, etc.).
#1640
senat
senat
nomAssemblada legislativa d’un Estat, sovent la cambra nauta del Parlament.
#1639
ibard
ibard
#1638
molut
molut
#1637
sacàs
sacàs
nomSaca o sac de tela o de plastic per portar o conténer de causas.
#1636
tàpii
tàpii
#1635
recul
recul
nomAccion de recular; movement cap enrèire o retirada.
#1634
geton
geton
nomPichon disc o pèça (sovent de plastic o metal) utilizat coma ficha o marca dins un jòc o una maquina…
#1633
jasar
jasar
vèrbS’ajaçar, se metre al sòl o al lièch per se pausar o dormir.
#1632
còlsa
còlsa
nomPart del braç entre l’espatla e lo còlze; lo braç superior.
#1631
taban
taban
nomMòsca grossa e importuna que pica los animals (taon).
#1630
sonal
sonal
#1629
sabut
sabut
adjectiuQue sap o a après; informat, assabentat.
#1628
goira
goira
#1627
plaça
plaça
nomEspaci public dins una vila o un vilatge, sovent al centre, ont la gent se rescontra.
#1626
feram
feram
#1625
rason
rason
nomMotiu o explicacion que justifica quicòm; causa.
#1624
canèl
canèl
nomCanèl: canèla, espècia aromatica en polvera o en bastonets.
#1623
coala
coala
nomMamifèr arboricòl d’Austràlia que manja subretot de fuèlhas d’eucaliptus.
#1622
blaga
blaga
nomIstòria o paraula amusanta; una blaga.
#1621
velin
velin
nomPèl fin e suau que cobrís lo còs d’un fruch (coma lo persèc).
#1620
malan
malan
adjectiuQue se sent pas plan; malaut.
#1619
usual
usual
adjectiuQue se fa o se vei sovent; ordinari, acostumat.